Lluny de Pequín

«L’Alícia reconeixia que no feia grans esforços per integrar-se al país. De fet, ella no havia tingut mai cap interès a viure a Pequín, tot i que, d’això, no en parlava amb la Liang. Hauria suposat explicar-li que detestava qualsevol cosa relacionada amb la Xina des que va ser conscient que el seu pare, un estudiant xinès que la seva mare va conèixer quan vivia a Londres, les va abandonar al cap de pocs mesos de néixer ella». Una ferida del passat havia fet que l’Alícia, una executiva catalana de trenta anys, jurés que no trepitjaria mai la Xina. Però una magnífica oferta laboral la condueix fins a Pequín, on quatre anys després duu una vida encara molt allunyada del món xinès. Fins que un dia unes fotos antigues li donen pistes sobre el seu pare desaparegut, i és així com l’Alícia emprendrà una recerca que la conduirà fins a veritats inesperades i a reconciliar-se amb ella mateixa, amb el seu passat i amb un país tan pertorbador com fascinant.